Comiats de solters (o solteres...)

Arriba una edat en la que els amics es comencen a casar i els comiats de solters es converteixen en la millor manera de reunir la colla i passar-s'ho bé sense les dones. (Clar que els 'experts' diuen que les dones es desmadren molt més que els homes a les despedides, mireu sinó això o això ).

La millor a la que he anat va ser a Lloret. Beguts i cansats acabàrem en una disco de guiris amb uns sofàs amples on descansar de la festa continuada. Vaig asseurem en un sofà i al costat vaig veure una parella fotent-se el bacallà. No tenien cap mena de pudor així que es podia veure perfectament tot el que feien. La noia es va adonar que m'havia posat en plan 'voyeur', això va fer que encara m'ho ensenyés més. La veritat és que m'ho vaig passar realment bé, anava ben empalmat, fins que l'espectacle es va acabar. Sembla ser que el tiu anava massa borratxo, i ja sabeu que passa quan un tiu va borratxo .... la noia s'en va anar i jo vaig tornar a caure en la somnolència de la nit.
Al cap d'una estona vaig anar al lavabo, eren uns lavabos d'aquells futuristes, on totom va on vol o pixa on pot. Me la vaig trobar allà, assentada en un tamboret. Ella em va reconèixer i s'em va tirar al damunt. Crec que el que va passar desprès ho puc deixar per un altre post ... però d'allà vaig sortir-ne sabent com es menja de veritat un cony. En parlarem ... segur que sí !!