Escapar de la crítica

La gent sol passar per davant meu, no paren de caminar, a voltes em miren de reüll i continuen impassibles endavant ... sovint uns es giren a la dreta per mirar-me, d’altres ho fan a l’esquerra ... però la gran majoria de vegades tothom m’ignora.
Algun cop, els nens es paren i em somriuen, em fan un senyal amb el dit per a que vagi amb ells, però aleshores apareixen els seus pares i d’una estrebada se’ls emporten i desapareixen de la meva vista. Sempre marxen, com si hi hagués alguna cosa molt important , i la meva presència els destorbés...
Ho he pensat molts cops .... què hi haurà més enllà que faci anar de corcoll a la gent ?? Ja ho sé que no soc molt maco .. la meva roba no és precisament de lluïment ... i els peus són ... diguem-ne ... trinxadots ... però faig presència ...
...
Ja no ho aguanto més ... estic tip de ser una presència més dins aquest passadís .... jo tinc ànima de guerrer i si em deixessin podria ser la figura principal del passadís. Necessito saber qui hi ha més enllà que destorba les meves visites ... que s’emporta totes les fotos i tota l’atenció ... necessito saber !!
...
Ho tinc decidit .... aquesta nit faré el pas ... conec els moviments dels guardes ..... a les 10.23 ho faré .... M’agafaré de les parets d’aquest marc daurat que m’encotilla, i faré un salt ben enorme per sortir d’aquí ... ho haig de fer ... haig de destruir allò que hi hagi més avall .. allò que em roba els meus visitants .....

(relats conjunts)