Boira
Boira, molta boira ... és a fora el carrer o és a dins el meu cap? De fet tant l’hi fa, continuo en aquest estat de letargia que fa 3 dies que em martelleja la consciència ... tot comença en un cotxe, de tornada a la realitat pura i dura ... una realitat que esdevé miracle, potser per què avui no tocava que fotés el camp, o potser per què ni l’home de gel del meu interior és capaç de reaccionar davant la senyal lluminosa que avança vertiginosament cap al desenllaç final. De fet, ni és l’inici de tot, ni el final de res ... és sols la recerca del somni de sempre ... de la tranquil·litat que mai trobo quan acaba el dia, de les ganes de sentir, escoltar, tocar, olorar, veure ... de voler somriure quan torno a ser real ...... i entremig una promesa futurament incompleta (com si talment fos un polític en campanya electoral) que se m’escapa de les mans entremig d’una burocràcia inacabable de papers i blocs de notes .. sense sentiments, sense desitjos. I al final de tot, la boira, molta boira ... és a fora el carrer o és a dins el meu cap?
4 comentaris:
Que dius que de mi? ;)
Molts ànims rondaire, que la boira sempre s'acaba esvaint i surt el sol.
Una abraçada
si sort que la boira sempre acava escanpant, i llavors el sol surt radiant i ple de força.
un petó
Però sortirà el sol, segur.
Un petonàs, guapíssim!
La boira és passatgera no dura eternament.
una abraçada
Publica un comentari a l'entrada