Resistirem !!

El món està fatal ....
Mentre a menys de 2 hores en avió d'aquí la gent es mor de gana i s'arrisca a morir per tal de trobar una vida millor, aquí els feixistes que abans adoraven a Franco, ara són escollits a les urnes amb una sola frase programàtica : "Fora els immigrants".
Mentre els joves del nostre país lluitem per aconseguir un habitatge i una feina digne que ens permeti viure mínimament, els fills de puta dels empresaris ens escanyen fins a l'aniquilació (ho sento molt, passió meva ...).
Però malgrat tot resistirem !! Resistirem perque ens toca, per que la societat ens ha fet així, perque sóm una generació valenta, per que no podem abandonar ara, per que si fa 300 anys que aguantem ja no ens vindrà d'uns quants més, per que ens mereixem sortir victoriosos després d'anys d'estudiar i treballar.
Vinga companys, com deia aquell : fins a la victòria, sempre !!

L’eròtica del poder

Os pedrer !! Surto al carrer i està tot empastifat. Cartells i més cartells de candidats i alguna candidata en competició per veure qui és el més guapo/a. I la veritat, valdria més que a segons qui no l’ensenyessin (de fet, avui he sentit que en Trias ja no surt als cartells)... al lloc on visc la competició està en veure qui riu més. Posats a fer podrien sortir tots en pilotes (com feia el de ciudadanos) almenys algú tindria la sort de que li toqués una candidata o candidat de bon veure. I si després fessin el porta a porta, encara xalariem ...
Bé, la cosa és seriosa o sigui que vaig a veure els cossos de les candidates ... vull dir, els programes electorals, després triaré i remenaré ( els programes ...) i dissabte reflexionaré sobre si seguir votant els que he votat sempre o faig un petit descans en forma de vot en blanc ... clar que si la candidata de xxxxx es presentés en pilotes a la porta de casa ...
U2(elevation)

Solitud

Solitud de les tardes, d'unes tardes aburrides, d'uns vespres interminables, d'unes nits passatgeres. Solitud del solitari, d'aquell que busca però no troba, del que fa però no desfà.
Solitud.
Allò que sempre voldries, però que quan ho tens t'aburreix. Allò que no tens però t'en sobra sempre.
Solitud.

Un video val més que 1000 paraules ... o no

CARPE DIEM

“El dia d’avui no es tornarà a repetir. Viu intensament cada instant, que no significa bojament, sinó mimant cada situació, escoltant a cada company, intentant realitzar cada somni positiu, buscant l’èxit de l’altre, examinant-te de l’assignatura fonamental: l’Amor. Per a que un dia no lamentis haver malgastat egoistament la teva capacitat d’estimar i donar vida"

Per ser llegit a l'obertura de les trobades del Club dels Poetes Morts :
M'en vaig anar als boscos perquè volia viure sense pressa, volia viure intensament i extreure'n tot el suc a la vida. Deixar de banda tot el que no era vida per no descobrir, a l'hora de la meva mort, que no havia viscut".
Henry David Thoreau.

Suposo que són coses que passen. Estàs escrivint un post ben llarg, i quan has acabat apareix Murphy i et penja l'ordinador sense haver guardat res. I clar, les ganes de tornar a començar desaparèixen exponencialment a l'efecte Murphy. O sigui que us deixo un video i demà si puc, intentaré re-escriure el post.

Un dissabte qualsevol.

És dissabte a la tarda, un dissabte rúfol d’aquells que no tens ganes de fer res. Al sofà, estirat i mig endormiscat, miro qualsevol programa de tele quan de sobte piiiip, piiip. Un missatge al mòbil. Qui serà a aquestes hores ? Malgrat la força de la gravetat que m’empeny a no moure’m ni un mil·límetre del sofà, decideixo agrupar totes les forces i m’aixeco en busca del maleït aparell electrònic. Un essemesse : “et recullo a les 9. Joan”.
En Joan ? A les 9 ? Òstia !! Avui és la festa sorpresa d’en Pere !! Me n’havia oblidat completament. Quina mandra !! No tinc gens de ganes d’anar-hi. I si em faig el malalt ?? Va no, hi haig d’anar, m’haig de despertar.
Una dutxa freda i una bona palla em desperten totalment, just per arribar al punt de trobada a les 9 en punt on en Joan em recull amb el seu cotxe nou marca ‘no t’hi fixis gaire que és de saldo’ en direcció a la festa sorpresa. Allà, els de cada festa, els amics de la Uni, els de la colla de sempre amb les xicotes de sempre, els últims fitxatges de l’equip de futbol-sala dels dimecres i algú més a qui no conec. El Pere fa cara de sorpresa quan arriba – no m’ho crec, la seva xicota és una xerraire – i comença la festa plena de música i color.
Són les dues i ja tinc ganes de xapar, els gin-tònics s’acumulen a la meva panxa i al meu cap, i la música comença a ratllar. De sobte, una llum m’enlluerna completament. És rossa, va vestida de negre esportiu amb un top blanc per sota i les tires transparents del sostens per sobre d’uns braços de pell fina. Porta el cabell recollit que mostra un coll excitant. Camina direcció a mi i s’atura a mig metre. Hola, com vas ?? Em fa dos petons i jo – que encara no sé si és una visió o una jugada dels gin-tònics – li responc : ara molt millor.
Ha estat una atracció mútua des del primer instant. Tants i tants dies provant de lligar amb ties de tota mena i desenes de frases sense sentit ni contingut, i resulta que avui lligo sense dir ni piu. La primera morrejada al mig del passadís no s’ha fet esperar, l’ambient calent que es respira enlluerna encara més el seu cos. Pits grossos, cul rodó i ferm ... un 10 en tots els aspectes. Les nostres llengües ensalivades s’entortolliguen desesperadament, mentre les mans no paren de resseguir-nos en busca del tresor més ben preuat.
La segona parada és un bany amagat al fons del paradís. Tots necessitem una mica d’intimitat, i en el nostre cas és necessària ... continuarà ...

Imaginació ...

Assegut a l’ordinador ... enviant mails, consultant webs, llegint blocs, conversant pel messenger amb nous amics i amigues ....us heu parat a pensar en l’immens poder de la imaginació ?? La imaginació de la metamorfosi, l’experiencia orgàsmica de la cris, la inventiva calenta de la candela o la quimera filologica-gustativa de la Mireia.

La imaginació d’estar assegut davant el pc i que t’aparegui de sobte una noia, que s’asseu sobre teu mentre et petoneja sense parar i et mossega l’orella tot xiuxiuejant una cançó. D’engrapar-li el culet i posar els llavis entre l’escot que anuncia una pitrera suggerent i uns mugrons enfilats. Una seqüència imaginativa repetitiva que continua amb ella acariciant una tranca calenta que vol escapar de la presó dels calçotets, i que després d’una tortura eròtica, acaba essent lliure per tornar a la foscor d’una boca sensual que continua llepant i acariciant la meva polla.

Al cap de poca estona, la llepada es converteix en una follada en tota regla. Ella té ganes de jugar i s’asseu sobre meu donant-me l’esquena i es posa a jugar amb el correu electrònic mentre jo no paro de bombejar i els sucs comencen a mesclar-se dins el seu cony moll. Li encanta posar-me calent i m’ensenya els blocs que ella visita, però ja no aguanto més i em poso dret per poder-li obrir aquell culet tan maco que m’ensenya. Una bona enculada i el descobriment d’uns crits de plaer que anuncien una correguda conjunta d’un cul juganer i un cony multiorgàsmic.

Relax

Un bon sofà on estirar-se i posar-se còmode entre coixins. Un bon disc de música en català. Una llum tènue o una finestra entreoberta per on entren les últimes escletxes de llum del dia. La situació ideal ?.... Només hi faltes tu.

Mentre no arribis, una mà lliscant pel cos nu i un moviment rítmic i acompassat amb una respiració cada vegada més forta. És el plaer d’un instant que no hauria d’acabar mai .....