14/5/07

Un dissabte qualsevol.

És dissabte a la tarda, un dissabte rúfol d’aquells que no tens ganes de fer res. Al sofà, estirat i mig endormiscat, miro qualsevol programa de tele quan de sobte piiiip, piiip. Un missatge al mòbil. Qui serà a aquestes hores ? Malgrat la força de la gravetat que m’empeny a no moure’m ni un mil·límetre del sofà, decideixo agrupar totes les forces i m’aixeco en busca del maleït aparell electrònic. Un essemesse : “et recullo a les 9. Joan”.
En Joan ? A les 9 ? Òstia !! Avui és la festa sorpresa d’en Pere !! Me n’havia oblidat completament. Quina mandra !! No tinc gens de ganes d’anar-hi. I si em faig el malalt ?? Va no, hi haig d’anar, m’haig de despertar.
Una dutxa freda i una bona palla em desperten totalment, just per arribar al punt de trobada a les 9 en punt on en Joan em recull amb el seu cotxe nou marca ‘no t’hi fixis gaire que és de saldo’ en direcció a la festa sorpresa. Allà, els de cada festa, els amics de la Uni, els de la colla de sempre amb les xicotes de sempre, els últims fitxatges de l’equip de futbol-sala dels dimecres i algú més a qui no conec. El Pere fa cara de sorpresa quan arriba – no m’ho crec, la seva xicota és una xerraire – i comença la festa plena de música i color.
Són les dues i ja tinc ganes de xapar, els gin-tònics s’acumulen a la meva panxa i al meu cap, i la música comença a ratllar. De sobte, una llum m’enlluerna completament. És rossa, va vestida de negre esportiu amb un top blanc per sota i les tires transparents del sostens per sobre d’uns braços de pell fina. Porta el cabell recollit que mostra un coll excitant. Camina direcció a mi i s’atura a mig metre. Hola, com vas ?? Em fa dos petons i jo – que encara no sé si és una visió o una jugada dels gin-tònics – li responc : ara molt millor.
Ha estat una atracció mútua des del primer instant. Tants i tants dies provant de lligar amb ties de tota mena i desenes de frases sense sentit ni contingut, i resulta que avui lligo sense dir ni piu. La primera morrejada al mig del passadís no s’ha fet esperar, l’ambient calent que es respira enlluerna encara més el seu cos. Pits grossos, cul rodó i ferm ... un 10 en tots els aspectes. Les nostres llengües ensalivades s’entortolliguen desesperadament, mentre les mans no paren de resseguir-nos en busca del tresor més ben preuat.
La segona parada és un bany amagat al fons del paradís. Tots necessitem una mica d’intimitat, i en el nostre cas és necessària ... continuarà ...

5 comentaris:

nasi ha dit...

Veig que el dissabte ja t'havies recuperat de la festa col·lectiva que et vaig oferir, hehehehe

escurso ha dit...

Rondaire,

Jaja bona la historia. Com a bon mediterrani veig que tens debilitat per les rosses.....
Que potser la conec aquesta rossa?

No se perque pero` em sembla que coincidim en diferent apartats..

Salut i força al canut!!

PS : Nosaltres juguem els dilluns ...
Voleu un partit?

Uppps un petit problema no hi havia caigut:

-juguem a l'aire lliure amb gespa artificial

- 2000 Km al nord ....

Jaja potser en una altre ocasio'

Metamorfosi ha dit...

No m'agraden les rosses!.... jajajaja... però sembla que la festeta va estar molt bé!!!

Petons enjogassats i plens d'imaginació!

Rondaire ha dit...

Nasi : gràcies per la festa ....

Escurso : m'agraden les rosses, les morenes, les pel-rojes, les castanyes, ... collons .. m'agraden totes !!

Metamorfosi : A tu et deuen agradar els rossos ... jejeje ...llàstima que es va esborrar la continuació de la festa, encara t'hagués agradat més !!

Anònim ha dit...

naucil veliko