Una mica d'aquí, una mica d'allà ...
Quins estranys resorts els de la ment
I els del cor ! aquests sí que són indomables
El desig ... el poder de necessitar allò que somies
Cal ser cec per no veure allò que tinc davant ?
Cal ser valent per dir el que realment penso ?
M'hi veig, però encara sóc cobard.
escrit pel Rondaire a les 22:33
1 comentari:
Hi ha un vers de Foix que diu: "és quan dormo que hi veig clar". I aquesta claredat entenc que és visual i encoratjadora. Mai s'ha de ser covard!
Publica un comentari a l'entrada