10/7/08

una estona de cel

2 comentaris:

yuna ha dit...

buuuff...aquesta cançó sempre m'ha recordat a una de les meves històries...en fi. Genial, els Pets, com sempre :)

i així cada dimarts representa que va aviat a la feina, però ha quedat a aquell bar on no hi ha mai ni un gat a prop de Vilaseca, i com cada cop, sent la tremolor...

un petó!!

Guspira ha dit...

oooooooh...què bonic! La vida n'és plena d'aquestes estones. Moments minuciosos que esdevenen grans estones de cel, sobretot si els compartim amb algú amb qui hi estem molt a gust. No creus que els pets són cantadors costumistes? En moltes de les seves històries t'hi pots sentir identificat. Almenys, a mi em passa i la veritat és que m'agrada.
En fi, que poder llegir-te és una estona de cel!

un petonet!