Estimar

Ens trobem

I passa l’inevitable

Ens estimem

I alguna cosa neix a dins

res

L’stress dels dies de no-stress.

La tornada a la realitat.

I entremig? Hi ha algú ?

Despertar

Un mal despertar.

Un dia rera l'altre.

Al revés

Per què quan les coses sempre surten al revés, sempre és millor mirar-s'ho tot del revés. A veure si així li donem la volta.

De cop i volta

Retornat d'unes vacances blocaires merescudes o no .... avui sols puc dir, qui ho tingués entre les mans ... aiii .....

La Campanya ??

Com que ara tothom parla del mateix, aquest bloc s'en va de vacances electorals. Una excusa com una altra .... Torno el 10 de Març, però recordeu ... el dia 9 sols ens queda

Boira

Boira, molta boira ... és a fora el carrer o és a dins el meu cap? De fet tant l’hi fa, continuo en aquest estat de letargia que fa 3 dies que em martelleja la consciència ... tot comença en un cotxe, de tornada a la realitat pura i dura ... una realitat que esdevé miracle, potser per què avui no tocava que fotés el camp, o potser per què ni l’home de gel del meu interior és capaç de reaccionar davant la senyal lluminosa que avança vertiginosament cap al desenllaç final. De fet, ni és l’inici de tot, ni el final de res ... és sols la recerca del somni de sempre ... de la tranquil·litat que mai trobo quan acaba el dia, de les ganes de sentir, escoltar, tocar, olorar, veure ... de voler somriure quan torno a ser real ...... i entremig una promesa futurament incompleta (com si talment fos un polític en campanya electoral) que se m’escapa de les mans entremig d’una burocràcia inacabable de papers i blocs de notes .. sense sentiments, sense desitjos. I al final de tot, la boira, molta boira ... és a fora el carrer o és a dins el meu cap?

el vi ...

Una amiga em comenta que té una trobada amb unes copes de vi i jo he trobat aquestes imatges i he pensat ... que potser és així com es pot acabar un bon sopar amb molt de vi ... que hi dieu ??

Yes we can

Escapar de la crítica

La gent sol passar per davant meu, no paren de caminar, a voltes em miren de reüll i continuen impassibles endavant ... sovint uns es giren a la dreta per mirar-me, d’altres ho fan a l’esquerra ... però la gran majoria de vegades tothom m’ignora.
Algun cop, els nens es paren i em somriuen, em fan un senyal amb el dit per a que vagi amb ells, però aleshores apareixen els seus pares i d’una estrebada se’ls emporten i desapareixen de la meva vista. Sempre marxen, com si hi hagués alguna cosa molt important , i la meva presència els destorbés...
Ho he pensat molts cops .... què hi haurà més enllà que faci anar de corcoll a la gent ?? Ja ho sé que no soc molt maco .. la meva roba no és precisament de lluïment ... i els peus són ... diguem-ne ... trinxadots ... però faig presència ...
...
Ja no ho aguanto més ... estic tip de ser una presència més dins aquest passadís .... jo tinc ànima de guerrer i si em deixessin podria ser la figura principal del passadís. Necessito saber qui hi ha més enllà que destorba les meves visites ... que s’emporta totes les fotos i tota l’atenció ... necessito saber !!
...
Ho tinc decidit .... aquesta nit faré el pas ... conec els moviments dels guardes ..... a les 10.23 ho faré .... M’agafaré de les parets d’aquest marc daurat que m’encotilla, i faré un salt ben enorme per sortir d’aquí ... ho haig de fer ... haig de destruir allò que hi hagi més avall .. allò que em roba els meus visitants .....

(relats conjunts)