The End

Ai la censura, ai la censura ... valgam deu quina tortura !!

Ufff ... va dir ell

La revetlla de Sant Joan ?? Bé gràcies...
L'entrada de l'estiu ?? Acalorat com sempre ...
La feina ?? Massa, massa i massa .... com gairebé sempre ...
El bloc ?? De pena, abandonat i desvalgut rondant pel ciberespai ...
Els amics ?? Quins, on ,quan ... els tinc abandonat ... als reals i als virtuals (bé, els virtuals també sou reals !!)
El sexe ?? Només respondré a aquesta pregunta en presència del meu advocat !!

El següent ...

L'últim tirabol

Nit de pólvora i d’esclats, de borratxeres i rialles, la nit de corpus havia arribat. Amb els amics fèiem la ronda de bars pel Passeig de la Pau, de bar en bar i tornar a començar. Va ser al costat del segon, o potser ja era el tercer, però la vaig reconèixer de seguida. El seu coll dolç i sensual la delatava... m’hi vaig acostar en silenci per darrera... estava sola amb un got a la mà ... tenia ganes de sorprendre-la i sense dubtar-ho gens els meus llavis li besaren el coll.

Vaig notar com un calfred li pujava per l’esquena. Tant bon punt es va girar li vaig veure als ulls que era ella. No ens havíem vist mai, però estava convençut que era ella. Sense temps per presentacions ni sorpreses, la vaig agafar de la mà, li vaig posar un barret de patumaire i començarem a córrer en direcció a la Plaça. Allà els nans, els cavallets i la guita boja ja dansaven sota el foc infernal. Estàvem dins els plens, saltant, corrent i ballant ... una sensació increïble !! Sota el foc ens besarem apassionadament... la plaça saltava al nostre voltant .. però érem incapaços de moure’ns i separar-nos els llavis.

Els plens s’acabaven i calia trobar un altre lloc on continuar coneixent-nos... ella em portà per carrerons estrets que quasi ni coneixia, i arribarem a una casa rústica. Pujarem sense ni respirar i en arribar al pis de dalt ens vàrem fondre en una abraçada màgica. Mentre la despullava anava apareixent davant meu tot allò que sempre havia intuït ... uns pits suggerents amb uns mugrons per mossegar ... un culet per agafar-lo i no deixar-lo mai més... i un tanga vermell amb cors que em tornà boig per posseir-la ... El que passà durant les següents hores és gairebé indescriptible ... llepades per aquí, per allà i per més enllà ....les llengües no paraven de xuclar els sexes i els seus sucs ... em tenia agafat per tots costats i em feia l’amor en postures increïbles ... per davant per darrera ... de costat i drets ... de la dutxa al sofà ... del llit a la terrassa ... tota una nit de patum increïble ... com han de ser les nits de patum per a un berguedà !!
(ara que hi penso ... jo no soc berguedà ...tant li fa oi ??)

(El video d’avui : L’últim tirabol dels brams)

Garden i Canon

Portava una vida fosca, les parets em queien a sobre. Cada vegada que intentava escapar d’aquest absurd confinament, l’aire gèlid del nord em retornava a la realitat. Estava predestinat a passar part de la meva vida en aquest receptacle buit, inhòspit i electrificat.

Succeí un matí, descobrí un forat a la part alta de la paret de l’est. Vaig intentar arribar-hi, però les meves limitacions humanes m’ho impedien. Ho tenia a tocar, però un cop més la realitat s’imposava als desitjos. Tot i això, un bri d’esperança s’il·luminà davant meu.
El forat es feia més gros cada dia que passava, la paciència anava en augment a igual velocitat que la desintegració de la paret mestra. Fins que un dia una claror em despertà. Tenia els ulls encegats i em costà habituar-m’hi. La primera cosa que vaig pensar en veure l’espectacle que se m’oferia davant meu fou que la paret mestra havia cedit i havia caigut sobre meu tot transportant-me al cel.
Però les primeres olors em despertaren de qualsevol somni o vel·leïtat mortífera, aquell paratge que tenia davant meu era ben real, i calia aprofitar-ho. Ocells d’espècies diverses, cucs de seda pujant per l’escorça dels presseguers, animalons que treuen el nas dels caus i estrelles brillants que il·luminen una plàcida gespa.
De fons, la remor de les aigües que es mouen al meu voltant així com milers de sons indescriptibles cadascun d’ells més estrident que l’anterior. De sobte, una idea em vingué al caparró, i descobrí que allò que estava admirant només podia ser un dels fenòmens més admirables i sorprenents de la mare natura.

Sí Rondaire, ha arribat la primavera !!

Res no importa

Res no importa si vols aconseguir-ho.
Res no importa si et mou l'impuls i l'afany.
Però abans de res, descobreix si de veritat importa.

enfeinat ...

S'acosta l'estiu i la feina apreta, però cal buscar temps per fer tot el promés. Per tant vaig a posar-m'hi : a veure, el relat per la candela, el meme de les sabates que m'ha passat la metamorfosi, i algun post nou .... ufff ... m'hi hauré de posar en serio...

Resistirem !!

El món està fatal ....
Mentre a menys de 2 hores en avió d'aquí la gent es mor de gana i s'arrisca a morir per tal de trobar una vida millor, aquí els feixistes que abans adoraven a Franco, ara són escollits a les urnes amb una sola frase programàtica : "Fora els immigrants".
Mentre els joves del nostre país lluitem per aconseguir un habitatge i una feina digne que ens permeti viure mínimament, els fills de puta dels empresaris ens escanyen fins a l'aniquilació (ho sento molt, passió meva ...).
Però malgrat tot resistirem !! Resistirem perque ens toca, per que la societat ens ha fet així, perque sóm una generació valenta, per que no podem abandonar ara, per que si fa 300 anys que aguantem ja no ens vindrà d'uns quants més, per que ens mereixem sortir victoriosos després d'anys d'estudiar i treballar.
Vinga companys, com deia aquell : fins a la victòria, sempre !!

L’eròtica del poder

Os pedrer !! Surto al carrer i està tot empastifat. Cartells i més cartells de candidats i alguna candidata en competició per veure qui és el més guapo/a. I la veritat, valdria més que a segons qui no l’ensenyessin (de fet, avui he sentit que en Trias ja no surt als cartells)... al lloc on visc la competició està en veure qui riu més. Posats a fer podrien sortir tots en pilotes (com feia el de ciudadanos) almenys algú tindria la sort de que li toqués una candidata o candidat de bon veure. I si després fessin el porta a porta, encara xalariem ...
Bé, la cosa és seriosa o sigui que vaig a veure els cossos de les candidates ... vull dir, els programes electorals, després triaré i remenaré ( els programes ...) i dissabte reflexionaré sobre si seguir votant els que he votat sempre o faig un petit descans en forma de vot en blanc ... clar que si la candidata de xxxxx es presentés en pilotes a la porta de casa ...
U2(elevation)

Solitud

Solitud de les tardes, d'unes tardes aburrides, d'uns vespres interminables, d'unes nits passatgeres. Solitud del solitari, d'aquell que busca però no troba, del que fa però no desfà.
Solitud.
Allò que sempre voldries, però que quan ho tens t'aburreix. Allò que no tens però t'en sobra sempre.
Solitud.