La Montse ...

El cap de setmana es podria catalogar de relax a casa. Dissabte a la nit però, vaig decidir sortir una estona. Feia molt de fred així que no vaig dubtar d’anar a l’Sport, un bareto del casc antic a fer una copeta. L’ambient era molt agradable, música de fons dels anys 80, i cerveses a discreció amb la colla. M’hi vaig trobar la Montse, una ex, ens ho vàrem deixar fa uns 6 anys. Vàrem xerrar una bona estona tot recordant els bons moments passats (de fet també recordàrem algun mal moment). Cap a les dues de la matinada, ja anàvem bastant passats de voltes i decidirem canviar de bareto. Al carrer feia un fred que matava (espero que s’acabi aviat aquest fred !!!). Ens vàrem ficar al cotxe i mentre decidíem on anàvem, una cosa va portar a l’altra i ens vam trobar al seient del darrere, amb les mans i les llengües ben ocupades. Una de les coses que més recordava de la Montse eren les seves mamades, així que no vaig poder contenir-me i n’hi vaig demanar una. La Montse anava molt calenta i s’hi va avenir, em va agafar dels ous i em va estirar al seient. Em va dir que era un cabronàs, però que tenia una tranca genial. La seva llengua em repassava l’entrecuix, els testicles i tot allò que trobava. Va pujar a poc a poc, amb petonets breus i suaus i abans que pogués dir res, ja tenia la meva eina dins la seva boca. Va ser una gran mamada, la Montse està en plena forma. El que va passar després de la mamada us ho deixo a la vostra imaginació ....Diumenge a la tarda, la Montse em va trucar. No vaig agafar el mòbil, però ara mateix no sé que hauria de fer. La truco ?? Potser vol alguna cosa més seriosa, però ara mateix jo no en vull res (res de seriós...).

El retorn ...

Ahir, era un dia qualsevol. Tenia la tarda lliure i el veler em va fer navegar.
Ella es va conectar al messenger. Feia mesos que no ens trobavem i la veritat és que tenia ganes de trobar-la. Varem parlar durant hores, de l'estiu, de la feina, dels caps de setmana, de tot plegat, del retorn i de l'oblit... una cosa portà a l'altra, ens masturbarem virtualment durant una eternitat ... el plaer de saber que a l'altra banda hi ha una persona .... el plaer de retornar ...

Pintures Rupestres

Any 2219. Hospitalet City. 10.32h. Estació de Rodalies.Avi, on anem avui ? Anem a veure els nostres avantpassats. I tardarem molt ? 4 hores. Que no hi arriba l’AVE ? L’AVE no ha arribat mai a l’Hospitalet !! Ahh... i per que no ho mirem per Internet ? El govern va prohibir Internet ja fa 30 anys, anava en contra dels seus interessos. I no ho podem imprimir des d’un cd ? Els cd’s ja no existeixen i el govern també va prohibir les impressores, són dolentes pel canvi climàtic. Però llavors que anem a veure ? Anem al cementiri, és l'únic lloc tranquil on reposar una estona en terra ferma. Però el relat conjunt no anava sobre pintures rupestres ? Això també ho va prohibir el govern, necessitaven els terrenys de les pintures per construir el Pla hidrològic Nacional. I per això ara tenim tanta aigua ? No, tenim tanta aigua per que es va desbordar el mar i les preses que el paraven. Vinga nano, rema fort que aquest pas no arribarem ni a l’hora de sopar

Relats Conjunts

The End

Ai la censura, ai la censura ... valgam deu quina tortura !!

Ufff ... va dir ell

La revetlla de Sant Joan ?? Bé gràcies...
L'entrada de l'estiu ?? Acalorat com sempre ...
La feina ?? Massa, massa i massa .... com gairebé sempre ...
El bloc ?? De pena, abandonat i desvalgut rondant pel ciberespai ...
Els amics ?? Quins, on ,quan ... els tinc abandonat ... als reals i als virtuals (bé, els virtuals també sou reals !!)
El sexe ?? Només respondré a aquesta pregunta en presència del meu advocat !!

El següent ...

L'últim tirabol

Nit de pólvora i d’esclats, de borratxeres i rialles, la nit de corpus havia arribat. Amb els amics fèiem la ronda de bars pel Passeig de la Pau, de bar en bar i tornar a començar. Va ser al costat del segon, o potser ja era el tercer, però la vaig reconèixer de seguida. El seu coll dolç i sensual la delatava... m’hi vaig acostar en silenci per darrera... estava sola amb un got a la mà ... tenia ganes de sorprendre-la i sense dubtar-ho gens els meus llavis li besaren el coll.

Vaig notar com un calfred li pujava per l’esquena. Tant bon punt es va girar li vaig veure als ulls que era ella. No ens havíem vist mai, però estava convençut que era ella. Sense temps per presentacions ni sorpreses, la vaig agafar de la mà, li vaig posar un barret de patumaire i començarem a córrer en direcció a la Plaça. Allà els nans, els cavallets i la guita boja ja dansaven sota el foc infernal. Estàvem dins els plens, saltant, corrent i ballant ... una sensació increïble !! Sota el foc ens besarem apassionadament... la plaça saltava al nostre voltant .. però érem incapaços de moure’ns i separar-nos els llavis.

Els plens s’acabaven i calia trobar un altre lloc on continuar coneixent-nos... ella em portà per carrerons estrets que quasi ni coneixia, i arribarem a una casa rústica. Pujarem sense ni respirar i en arribar al pis de dalt ens vàrem fondre en una abraçada màgica. Mentre la despullava anava apareixent davant meu tot allò que sempre havia intuït ... uns pits suggerents amb uns mugrons per mossegar ... un culet per agafar-lo i no deixar-lo mai més... i un tanga vermell amb cors que em tornà boig per posseir-la ... El que passà durant les següents hores és gairebé indescriptible ... llepades per aquí, per allà i per més enllà ....les llengües no paraven de xuclar els sexes i els seus sucs ... em tenia agafat per tots costats i em feia l’amor en postures increïbles ... per davant per darrera ... de costat i drets ... de la dutxa al sofà ... del llit a la terrassa ... tota una nit de patum increïble ... com han de ser les nits de patum per a un berguedà !!
(ara que hi penso ... jo no soc berguedà ...tant li fa oi ??)

(El video d’avui : L’últim tirabol dels brams)

Garden i Canon

Portava una vida fosca, les parets em queien a sobre. Cada vegada que intentava escapar d’aquest absurd confinament, l’aire gèlid del nord em retornava a la realitat. Estava predestinat a passar part de la meva vida en aquest receptacle buit, inhòspit i electrificat.

Succeí un matí, descobrí un forat a la part alta de la paret de l’est. Vaig intentar arribar-hi, però les meves limitacions humanes m’ho impedien. Ho tenia a tocar, però un cop més la realitat s’imposava als desitjos. Tot i això, un bri d’esperança s’il·luminà davant meu.
El forat es feia més gros cada dia que passava, la paciència anava en augment a igual velocitat que la desintegració de la paret mestra. Fins que un dia una claror em despertà. Tenia els ulls encegats i em costà habituar-m’hi. La primera cosa que vaig pensar en veure l’espectacle que se m’oferia davant meu fou que la paret mestra havia cedit i havia caigut sobre meu tot transportant-me al cel.
Però les primeres olors em despertaren de qualsevol somni o vel·leïtat mortífera, aquell paratge que tenia davant meu era ben real, i calia aprofitar-ho. Ocells d’espècies diverses, cucs de seda pujant per l’escorça dels presseguers, animalons que treuen el nas dels caus i estrelles brillants que il·luminen una plàcida gespa.
De fons, la remor de les aigües que es mouen al meu voltant així com milers de sons indescriptibles cadascun d’ells més estrident que l’anterior. De sobte, una idea em vingué al caparró, i descobrí que allò que estava admirant només podia ser un dels fenòmens més admirables i sorprenents de la mare natura.

Sí Rondaire, ha arribat la primavera !!

Res no importa

Res no importa si vols aconseguir-ho.
Res no importa si et mou l'impuls i l'afany.
Però abans de res, descobreix si de veritat importa.

enfeinat ...

S'acosta l'estiu i la feina apreta, però cal buscar temps per fer tot el promés. Per tant vaig a posar-m'hi : a veure, el relat per la candela, el meme de les sabates que m'ha passat la metamorfosi, i algun post nou .... ufff ... m'hi hauré de posar en serio...